Inca és una ciutat que té un important patrimoni arquitectònic d’interès artístic, amb destacats exemples que van des de la prehistòria, l’època medieval, el s. XIX i XX i l’edat contemporània. Aquí trobaràs els monuments més destacats que cal visitar.

L’Estació


Edifici amb concepció clàssica del darrer terç del s. XIX. Es tracta d’una construcció rectangular de dues crugies i dues plantes, amb cos central ressortit. Les façanes mostren una disposició simètrica i les finestres estan emmarcades per faixes de marès. A l’interior, un arc rebaixat divideix els dos aiguavessos de la sala d’espera, la qual està coberta per una embigada.


Plaça Quartera (cap a sa gran via)


Edifici públic (any 1920). S’utilitzava com a magatzem de cereals i llegums. Actualment és un centre d’art.


Convent de Sant Francesc

veure fitxa apliada


Església barroca (finals s.XVIII- principis s.XIX), de planta rectangular, de nau única dividida en sis trams i capelles laterals. Coberta de volta de mig canó amb llunetes. Façana amb una gran rosassa acabada amb una testera mixtilínia amb dus grans volutes als extrems. Claustre amb forma quadrada amb set arcs de mig punt a cada un dels costats. Al centre hi ha el coll d’una cisterna barroc (1747)


Plaça de l’Aigua per carrer Can Valella


Can Monroig, celler Can Marron, Can Campos, Celler Can Lau


Església de Santa Maria la Major

Plaça Santa Maria la Major, 36 · 971 50 01 47 · veure fitxa apliada


Pertany a la corrent del barroc mallorquí (1706-1893), construïda per l’arquitecte mestre Jaume Blanquer. Com a trets característics cal destacar la portada neoclàssica, el grup escultòric de la Mare de Déu dels Àngels i la coberta de volta de mig canó amb llunetes.


L’Ajuntament

Plaça d’Espanya, 1 · 871 91 40 00 · veure fitxa apliada


Antiga casa senyorial mallorquina amb quatre plantes. La planta baixa està folrada de pedra. Al primer pis hi ha un relleu amb l’escut de la ciutat i la façana acaba amb una ampla cornisa i teulada. Les obertures estan distribuïdes simètricament damunt l’enfront. A l’interior, just a l’entrada hi ha una coberta amb volta d’aresta feta amb peces regulars de marès. A la sala de sessions hi ha quadres amb els retrats dels fills il·lustres de la ciutat.
Plaça d’Espanya, núm. 1


Celler Can Ripoll cap a Sto. Domingo


Convent i claustre de Sant Domingo

Avinguda Germanies, s/n · veure fitxa apliada


Construcció barroca (1664-1689) convertida en parròquia l’any 1962. Té la planta de nau única dividida en cinc trams i capelles laterals. Coberta de volta de mig canó. Façana folrada de pedra amb una rosassa al centre. A la portada hi trobam dues pilastres estriades amb capitells jònics sobre el qual reposa l’entaulament amb un nínxol que conté la imatge de la Mare de Déu donant el rosari a Sant Domingo. El claustre té forma quadrangular amb set arcs carpanells a cada un dels costats, aguantats per columnes de pedra amb capitells jònics. Actualment ha sofert una rehabilitació integral convertint-lo en un centre cultural.


Monestir de Sant Bartomeu

Avinguda Germanies, s/n · 871 91 40 00 · veure fitxa apliada


Construcció barroca (1667-1702) on hi resideixen des de 1534 les monges Jerònimes de clausura. Hi destaca el portal amb arc de mig punt per entrar a la clastra, pati amb un vell lledoner i una cisterna, l’església té una sola nau de quatre trams amb capelles laterals molt reduïdes i la coberta és de volta de mig canó.


Serral de Molins d’Inca


Són molins d’origen medieval, transformats en habitatges. A Inca hi havia una forta concentració de molins, que s’utilitzaven per moldre blat i altres cereals. A la part més elevada de la ciutat es conserven 7 molins, dos d’ells amb torres escapçades.


Sa Porta del Rei


Roca que ens recorda a la llenegada de la pota d’un cavall, serveix per il·lustrar una llegenda del rei En Jaume I, en la lluita entre moros i cristians.

SA LLENEGADA DES CAVALL DEL REI EN JAUME

Darrera de es convent de ses Monges d’Inca, a sa costa des molins, surt una timba a flor de terra i fa una regata, com espècie d’arregussai.
Diuen que va ser el Rei En Jaum, quan perseguia els moros per esvair-los de Mallorca, un dia era dalt es Puig Major, i os me veu devers Inca.
¿I què fa ell tot d’una?
Pega esclafit i esperonada an es cavall, i es cavalll llongo, i se tirà just damunt aquella timba.
Es cavall llenega d’una pota, i tan fort aferrava, que va fer aquella llenegada, aquell arregussai, que enara s’hi veu ben senyat i ben coneixedor.
An es moros al punt los hagut assolits, i es bocins més grossos que en deixà foren ses oreies.
An es moros al punt los hagué assolits, i es bocins més grossos que en deixà foren ses oreies.
Ell no s’hi posava per poc, no, aquell Rei.
Ni se’n porien riure gens

Tornar al llistat de rutes »