preloader logo

Museu del Calçat i de la Indústria: el Museu de l’any

Construir un museu de calçat és una tasca complexa en la que és necessari pensar més enllà del contexte i fer-ho accesible a la majoria de forans al món de la sabata. Però Inca ho ha sabut fer. No només va obrir el Museu del Calçat i de la Indústria l’any 2018 a l’antic quarter de Cavalleria General Luque, si no que a, a més, ha aconseguit que l’espai rebi el Premi Siletto al Museu de l’any 2022. I això no només implica un reconeixement a la feina ben feta, sinó un reconeixement a un espai de la gent: integrador, engrescador, educacional, positiu.

La història d’Inca va lligada indiscutiblement a la del calçat. Grans noms, dissenyadors, fabricants i productors, varen posar la capital del Raiguer en la llista de ciutats del món en les que fixar-se si es volien conèixer tendències, formes i estils de calçat. Per això és tan important aquest museu, perquè recupera la història i el present d’una ciutat abocada a la concepció, disseny i fabricació de sabates, i hi implica a tota la ciutadania, tant en la seva concepció com en el seu contingut. De fet, tots els objectes i peces que el conformen han estat donats per particulars i empreses vinculades al món del calçat, i que formaven part de les vides, records i històries de cadascun dels seus propietaris.

Una col·lecció permanent d’eines, maquinàries, processos i resultats, que dibuixen la feina de les famílies des del segle XIII fins a dia d’avui, posa fil a l’agulla i guia al visitant per un camí que fou i és una de les places més importants del món. Però no només es queda en exposició fixa, sinó que camina de cap a l’experimentació del visitant, amb sales on les mans, els ulls i les orelles, poden tocar, mirar i escoltar objectes, textures i sons, en cadascuna de les activitats que es programen en l’agenda del museu. A més, també hi ha un espai per a la col·laboració, on qualsevol persona pot aportar els seus objectes, fotografies, dibuixos, vivències o records, per tal d’omplir els buits que li puguin faltar al museu.

En la seva agenda, com a altres grans museus, tampoc hi poden faltar les exposicions temporals relacionades amb la seva temàtica. Fotografies, dissenys, muntatges o performances, sorprenen al visitant més enllà de la concepció de producte de consum i de peça de roba. Cada objecte té una història al darrera i museu l’exposa amb creativitat i una concepció d’espai que vol integrar.

El Museu té les portes i el coneixement oberts, hi anem?