Inca és una ciutat plena d’artesans capaços de crear productes únics i especials, tant de la deliciosa gastronomia de l’illa, com els seus famosos productes de pell, ceràmica i molt més.
Son conocidas también con el nombre de “galletas de Inca”. Se empiezan a producir en el siglo XIX, como sustituto del pan de los marineros que pasaban largas temporadas en el mar. Es un producto que se conserva en perfecto estado durante mucho tiempo y es fácil de almacenar. Por este motivo, se denominan también “pa de barca”.
Se elaboran con aceite, harina, levadura y sal. Tienen forma ovalada con una pequeña depresión en medio.
En Inca hay algunos hornos que aún hoy producen de manera artesanal estas galletas. Además, existe la fábrica Quely, pionera en la producción de galletas de Inca y que actualmente sigue fabricando y vendiendo internacionalmente este producto tan mallorquín.
Pueden comerse acompañadas tanto de dulce (mermeladas, chocolate, etc.) como salado (embutidos, sobrasada, queso, etc.) o untadas con un poco de aceite y sal.
És una elaboració pastissera de farina, sucre i ous. Els més coneguts són els elaborats per les monges de clausura del monestir de Sant Bartomeu.
L’ensaïmada és un dels nostres dolços més típics, i té un origen molt peculiar, com ens narra Joan Seguí del Forn Sant Francesc en el seu llibre Forn Sant Francesc. Panadería y Respostería tradicional: “L’ensaïmada va ser un dels mitjans que els jueus conversos a l’illa, davant l’ordre d’expulsió dictada el 1492 pels Reis Catòlics, varen utilitzar per demostrar que s’havien cristianitzat com manaven els canons. Per això, decidiren elaborar un dels seus típics pans trenats amb saïm, un ingredient prohibit per la religió jueva. Així demostraren de forma visible que la seva conversió al cristianisme era completa i fidedigna. D’aquí que la paraula ensaïmada provengui de saïm”.
Aquest pilar de la nostra gastronomia s’elabora en forns amb farina, sucre llevat, ous i saïm. A més, com explica Joan, guanyador del premi a la Millor Ensaïmada del Món el 2017, “l’ensaïmada va ser antigament un dolç sense farciment, i si bé encara podem trobar-la així actualment l’omplim amb multitud de sabors, com cabell d’àngel, crema cremada, crema d’avellana, xocolata blanca, nous, nata i fins i tot melicotons, sobrassada i plàtan”.
El dolç mallorquí tan típic es pot tastar a molts de forns i pastisseries d’Inca, que compten amb el segell del Consell Regulador de la IGP Ensaïmada de Mallorca. A més, a les cafeteries és habitual acompanyar el cafè amb llet amb una ensaïmada individual.
Massa dolça amb forma de tableta rectangular, feta de mel, sucre, canyella i ametlles. Si les ametlles estan moltes s’anomena torró fluix; si estan senceres, dur. A Inca, trobam l’especialitat “torró fort d’Inca”, que es consumeix tot l’any, però que especialment per Nadal no pot faltar a cap taula.
També la indústria del porc gaudeix de bona reputació a Inca. Els productes derivats de la “matança” del porc tenen una llarga tradició a Mallorca, i Inca no se’n queda al marge: botifarrons, sobrassada, camallot, varia, etc.
Dels productes no alimentaris, no ens podem oblidar de la indústria sabatera i de tots els objectes elaborats amb pell: guants, cinturons, jaquetes, bosses, etc. de llarga tradició i prestigi. Inca compta amb una dilatada història sabatera, iniciada ja al segle XV amb els gremis de sabaters, que encara perdura avui amb grans i reconegudes marques. Així mateix, a Inca, destaca també la indústria i l’artesania de la ceràmica, vaixelles pintades, plats decoratius, siurells i altres productes elaborats amb fang. Vegeu la Ruta del Calçat.