Història del calçat a Inca

Quan i com va començar Inca a convertir-se en una ciutat lligada al calçat? Sens dubte, aquest ha estat un dels motors històrics d’Inca. Es remunta a molts de segles enrere i resulta fonamental per comprendre l’evolució d’un dels municipis més importants de l’interior de Mallorca.

Com va començar tot? Per descobrir-ho, farem un breu resum de la història d’Inca a través del calçat. Explicarem com sorgeix la fabricació artesanal, com evoluciona cap a un model industrial i de quina manera aquest llegat persisteix avui en dia.

La fabricació artesanal del calçat a Inca

La fabricació del calçat a Inca té el seu punt de partida al segle XIII, quan els sabaters comencen a produir calçat de manera regular per atendre la demanda local. En aquesta primera etapa, el treball es desenvolupava de forma completament manual i estava molt lligat a la vida quotidiana del municipi, integrant-se en l’estructura econòmica de la vila.

I quan comencen a organitzar-se ja en gremis? Idò això va passar ja cap al segle XV, de manera que es va establir una jerarquia clara entre mestres, oficials i aprenents. Aquest sistema regulava tant la producció com l’accés a l’ofici i garantia la transmissió dels coneixements necessaris per elaborar un calçat de qualitat. L’aprenentatge era llarg i es podia estendre durant uns quants anys abans d’assolir el grau de mestre.

Pel que fa al procés de fabricació, aquest era llarg i minuciós. Primer, el sabater prenia les mides del client i elaborava els patrons sobre una forma de fusta. A partir d’aquí es tallaven les peces de pell i després es cosia, cosa que inicialment es feia a mà.

En l’àmbit familiar, les dones s’encarregaven sovint de cosir els talls, mentre que los homes realitzaven el muntatge de la sabata. Fins i tot els fills hi participaven ajudant en tasques més senzilles, com ara encolar o cercar materials.

L’arribada de la indústria del calçat

Així i tot, l’artesania tal com es coneixia llavors tenia els dies comptats. A finals del segle XIX, la fabricació del calçat a Inca comença a experimentar una transformació profunda vinculada a la introducció de noves tecnologies. Aquest procés va suposar que, en aquell moment, ja s’haguessin abandonat en gran mesura les formes més tradicionals de producció.

Una de les claus va ser l’arribada de l’electricitat a Inca el 1915, que va accelerar definitivament aquest canvi i va marcar un abans i un després en la història de la indústria del calçat a Inca. La producció va créixer, es va ampliar el nombre de fàbriques, etc.

Un altre punt importantíssim va ser el tren. Va permetre que el comerç s’expandís més enllà fins i tot de l’àmbit estrictament local i, a més, va facilitar l’arribada a Inca de la matèria prima per a la fabricació de sabates.

Aquest desenvolupament industrial va tenir conseqüències visibles a la ciutat. Es varen configurar noves àrees productives, varen aparèixer grans edificis fabrils i elements tan característics como les xemeneies industrials. Així i tot, durant dècades varen conviure diferents models de producció, tant petits tallers parcialment mecanitzats com fàbriques amb un alt nombre de treballadors.

L’impacte del calçat a l’Inca actual

Com ha impactat tot això en la gent d’Inca? Durant generacions, la vida diària va girar entorn dels horaris de les fàbriques i dels diferents oficios vinculats a la producció: sabaters, aparadores, treballadors d’indústries auxiliars…

Aquest llegat encara es pot percebre en el paisatge urbà i en la identitat local. Qualsevol que visiti Inca notarà que la ciutat no vol perdre el seu vincle amb el calçat. Prova d’això són alguns dels monuments que es poden veure per la ciutat, como el monument dels sabaters a la plaça de la Quartera o l’escultura dedicada a Antoni Fluxà, impulsor d’aquella transició de l’artesania a la indústria de la qual hem parlat abans. Pots descobrir-ne més recorrent la ruta del calçat i la pell.

Per a aquells que es demanin on trobar informació sobre els orígens i l’evolució d’Inca, el Museu del Calçat i de la Indústria ofereix una visió completa de com aquesta activitat va influir en la ciutat. Conserva tant eines com testimonis materials d’aquest passat industrial, la qual cosa fa que mereixi la pena una visita.

La indústria del calçat en l’actualitat

Ja en les darreres dècades del segle XX, la indústria del calçat a Inca va entrar en una etapa de declivi motivada per factors com la globalització, la competència exterior i els canvis en els hàbits de consum. Moltes fàbriques varen tancar i el pes del sector en l’economia local va disminuir de forma notable.

Així i tot, algunes empreses varen aconseguir adaptar-se als nous temps, apostant per la qualitat, el disseny i la projecció internacional. A Inca, perduren marques de renom com Lottusse, Camper, Heymo, Carmina o Fàbrica Buades. Aquestes iniciatives han permès que el nom d’Inca continuï vinculat al calçat, tot i que ja des d’un model productivo molt diferent del del passat.

Amb tot aquest recorregut històric sobre la taula, sorgeix una pregunta inevitable: creus que el paper del calçat en la història d’Inca està prou reconegut avui en dia? Et convidam a deixar un comentari i compartir la teva opinió aquí baix!