Església de Santa Maria la Major

Aquesta església forma part del barroc mallorquí (1706 fins a 1893). El seu arquitecte va ser el mestre Jaume Blanquer. Des de la segona meitat del segle XVI fins al segle XVII. Els trets característics que es poden reconèixer són la portada neoclàssica, el grup escultòric de la Mare dels Àngels i la coberta de volta de mig canó amb llunetes.

També es conserven importants obres d’art com la taula gòtica de Santa Maria d’Inca, pintada per Joan Daurer el 1373; l’estàtua de Santa Maria la Major, de Pere de Sant Joan (s. XIV-XV); els retaules renaixentistes del Nom de Jesús (1587) i de Sant Pere (s. XVI-XVII); els retaules barrocs de Sant Sebastià (s. XVII) i del Sant Crist (1667). També es pot veure un interessant museu a l’antiga sagristia situada a la part esquerra del presbiteri.