Llegendes d'Inca
La tradició oral és el conjunt dels relats que es transmeten de boca en boca i de generació en generació. Dins d’aquests es troben els mites, les llegendes i els contes populars, històries que es remunten a centenars o milers d’anys, normalment d’autors anònims i amb versions molt diferents cadascuna.
Una llegenda és una narració de fets naturals, sobrenaturals o barrejats, que es transmeten de generació en generació de forma oral o escrita. Se solen basar en personatges o fets reals o suposats, en indicis naturals, en creences religioses i en supersticions. Aquests s’ubiquen en un temps i un lloc que resulten habituals als membres d’una comunitat, cosa que aporta al relat una certa veracitat, i fins i tot en alguns casos parteix de situacions històricament verídiques. En el seu procés de transmissió a través de la tradició oral, aquestes experimentan a vegades supressions, afegits o modificacions, de manera que sorgeix tot un món ple de variants.
Amb aquest itinerari volem donar a conèixer les històries i llegendes que envolten Inca mentre es va descobrint part de la història i del patrimoni que es conserva dins la ciutat.
1. Ajuntament
La ciutat d’Inca ja era, a l’època islàmica, un dels nuclis més dinàmics i importants de la Part Forana de Mallorca. Sabies que el nom d’Inca vindria de la paraula àrab Inkan? Què creus que significa?
Inca té dues llegendes molt conegudes, una de relacionada amb l’escut d’armes de la ciutat, i l’altra relacionada amb la seva fama d’avars.
2. Celler de Can Amer
Els cellers, actualment transformats en restaurants, són edificis on s’elaborava i es guardava el vi en grans bótes de fusta. Sabies que la vinya era el principal cultiu d’Inca fins al segle XIX, quan va quedar destruïda a causa de la plaga de la fil·loxera?
En un d’ells es va produir un esdeveniment, meitat realitat, meitat llegenda, que té com a protagonista un personatge italià, que va arribar a l’illa durant la Guerra Civil, i una jove inquera de la qual es va perdre la pista.
3. Antic Hospital d’Inca
Aquest espai, avui ocupat per 3 edificis del segle XX, era el lloc on es va aixecar, al segle XVI, l’Hospital d’Inca. Dins l’oratori d’aquest edifici hi havia una talla gòtica del Sant Crist que, segons la història, el setembre de 1607 va suar sang i aigua.
4. Església parroquial de Santa Maria la Major
Església ja documentada el 1248, sobre la qual es van construir dos temples més, un al segle XIV i l’altre, l’actual, al segele XVIII.
La imatge central del retaule major, barroc, representa Santa Maria la Major, i és obra de Pere de Santjoan (cap al 1400). Aquesta imatge té una llegenda sobre la seva troballa miraculosa, per part de dos pollenquins que la volien dur a Pollença, i el seu desig de ser venerada a Inca.
5. Sa Font Vella
A Mallorca hi ha una llegenda, molt relacionada amb els pous i les cisternes, que els pares i els avis contaven per fer por als nins.
6. Monestir de Sant Bartomeu
Al claustre es troba el lledoner de Sor Clara Andreu on, segons la tradició, aquesta va lligar la somera quan va arribar al convent; a més, la vida d’aquesta monja ha donat lloc a la creació de multitud de llegendes. Atreveix-te a descobrir-les!
El temple és posterior, de 1667 i finalitzat pocs anys després; a la façana de l’església es pot veure aquesta data.
7. Sa Porta del Rei
Mallorca està plena de llocs que el poble relaciona amb la figura de Jaume I; en moltes zones es poden trobar petjades que el cavall del rei Jaume va marcar a les pedres.
A Inca se’n conserva una, de la qual es coneix una llegenda relacionada amb aquest espai. Si la vols descobrir…
8. Fornícula del carrer de Sant Sebastià
L’any 1652, Mallorca va patir una greu pesta en què van morir entre 15.000 i 20.000 persones.
9. Església i Convent de Sant Domingo
Conjunt format per l’església, l’antic convent i el claustre, d’època barroca, construït entre 1664 i 1800.
Després de l’exclaustració dels monjos, el 1835, el claustre i les dependències conventuals han sofert moltes transformacions.
10. Església de Sant Francesc
El 1835 els monjos van haver de partir, però van tornar el 1909 i es van establir novament al seu convent, ocupat per la Congregació de Monges de la Caritat fins al 1915, on van crear un col·legi.
A l’interior hi ha una imatge de Sant Antoni de Pàdua, del segle XVII, que, segons la llegenda, era molt venerada per les inqueres solteres. Si vols saber per què…
