Productes

Són conegudes també amb el nom de “galletes d’Inca”. Es comencen a produir en el segle XIX, com a substitut del pa dels mariners que passaven llargues temporades a la mar. És un producte que es conserva en perfecte estat durant molt de temps i és fàcil d’emmagatzemar. És per aquest motiu que també es denomina “pa de barca”.

S’elaboren amb oli, farina, llevat i sal. Tenen forma ovalada amb una petita depressió enmig.

A Inca hi ha alguns forns que encara avui produeixen de forma artesanal aquestes galletes. A més, també existeix la fàbrica Quely, pionera en la producció de galletes d’Inca i que actualment segueix fabricant i venent internacionalment aquest producte tan mallorquí.

Poden menjar-se acompanyades tant de dolç (melmelada, xocolata, etc.) així com salat (embotits, sobrassada, formatge, etc) o untades amb un poc d’oli i sal.

És una elaboració pastissera de farina, sucre i ous. Els més coneguts són els elaborats per les monges de clausura del monestir de Sant Bartomeu.

La ensaïmada és un dels nostres dolços més típics, i té un origen molt peculiar, com ens compta Joan Seguí del Forn Sant Francesc en el seu llibre Forn Sant Francesc. Pa i pastisseria tradicional. “L’ensaïmada va ser un dels vehicles que els jueus conversos de l’illa, davant l’ordre d’expulsió dictada el 1492 pels Reis Catòlics, van usar per demostrar que s’havien cristianitzat com manaven els cànons. Per a això, van decidir elaborar un dels seus típics pans trenats, amb saïm, un ingredient prohibit per la religió jueva. Així demostraven de forma visible que la seva conversió al cristianisme era completa i fidedigna. D’aquí que la paraula “ensaïmada” provingui de saïm, que és mantega de porc en mallorquí.”

Aquest pilar de la nostra gastronomia s’elabora als forns amb farina, sucre, llevat, ous i saïm. A més, com explica en Joan, guanyador del premi a la Millor Ensaïmada del Món el 2017, “l’ensaïmada va ser antigament un dolç sense farcit i, tot i que encara la podem trobar així, actualment la farcim amb una multitud de sabors, como ara cabell d’àngel, crema pastissera, crema d’avellana, xocolata blanca, nous, nata, fins i tot albercoques, sobrassada i plàtan”.

Aquest dolç mallorquí tan típic es pot degustar a molts de forns i pastisseries d’Inca, que compten amb el segell del Consell Regulador de la IGP Ensaïmada de Mallorca. A més, a les cafeteries també és habitual acompanyar el cafè amb llet amb una ensaïmada individual.

Massa dolça amb forma de tauleta rectangular, feta de mel, sucre, canella i ametles. Si les ametles estan mòltes es denomina torró tou; si estan senceres, dur. A Inca, trobam l’especialitat “torró fort d’Inca”, que es consumeix tot l’any, pero que especialment per Nadal no pot faltar a cap taula.

Dels productes no alimentaris, no ens podem oblidar de la indústria sabatera i de tots els objectes elaborats amb pell: guants, cinturons, jaquetes, bosses, etc. de llarga tradició i prestigi. Inca compta amb una dilatada història sabatera, iniciada ja al segle XV amb els gremis de sabaters, que encara perdura avui amb grans i reconegudes marques. Així mateix, a Inca, destaca també la indústria i l’artesania de la ceràmica, vaixelles pintades, plats decoratius, siurells i altres productes elaborats amb fang. Vegi’s la Ruta del Calçat